L'origen dels balls parlats és incert i arriscat de precisar, però pareix que deriva del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular (balls parlats o amb parlaments, danses, etc.) ha sigut la via oral. Així, és lògic que en esta transmissió hagen arribat alterats respecte a la versió original.
Respecte al Ball de Diables, a pesar que se li reconeix popularment com "ball", ha de considerar-se un entremés ja que este tipus d'actuació és feia entre plat i plat en les menjars de la noblesa en l'Edat Mitjana.
La síntesi del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El el seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per a les festes de Corpus, en les processons eclesiàstiques com a acompanyament per a donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. Finalment, els diables, diablets o dimonis desfilaven encapçalant la comitiva per a anunciar la seua arribada amb rebombori de qualsevol tipus. De forma estrepitosa i sorollosa apartaven el públic assistent obrint-se pas en la processó.
De totes les maneres trobem la figura del diable o diablet en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que no té res a veure amb l'obra que es representa, però que es posa per mig i fa riure amb els seus cabrioles. Al final de l'obra diu uns versos satírics relacionats amb la vida política o pública de la localitat on es representa, i que tots esperen amb delit.
Este podria haver sigut l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada vegada va ser prenent més protagonisme i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, va quedar la part del diable com la més popular.
La primera notícia escrita sobre un Ball de Diables, segons Joan Amades, data de l'any 1150. L'acte va ser representat en el banquet de la boda del comte de Barcelona, Ramón Berenguer IV amb la princesa Petronila, filla del rei d'Aragó. La crònica ens diu que representava la lluita d'uns dimonis, dirigits per Llucifer, contra l'Arcàngel Sant Miquel i una quadrilla d'ángels.
La segona referència escrita que coneixem, citada en el Llibre de Solemnitats de Barcelona, és de les festes de 1423 rememorant la vinguda Barcelona del rei Alfons V d'Aragó, procedent de Nàpols.
També a Cervera participen els diables per a les festes de Corpus de l'any 1426. Una altra vegada a Barcelona, amb motiu de l'arribada del Duc de Calàbria al setembre de 1467, s'organitzen unes festes on els diables també van estar presents.
A principis del segle XV, en les processons del Corpus de Barcelona, es clausurava la comitiva amb un entremés, format per una quadrilla d'àngels i una altra de diables.
