En la tradició del Ball de Diables es poden diferenciar tres èpoques. En un primer període, des de principi del segle XV fins al final de la invasió francesa l'any 1814, el ball va ser induït fonamente amb un caire eclesiàstic, ja anessen processons, adiades o festivals de Corpus, i també per aspectes polítics o estatals.
Una segona fase comprendria des de finals de la guerra del francés fins mitjan del segle XX. En este segon moment, els balls de diables amplien les seues eixides a esdeveniments civils com a festes majors i carnestoltes, a pesar que continuen assistint els actes politicoreligiosos que els van donar origen.
Durant este període hi ha antecedent de l'aparició de nous grups o quadrilles de diables com: en 1850 en Tarrasa, en 1861 a Riudoms, en 1865 en Hostafrancs i en 1869 a Porrera. Amb el curs del temps algunes d'estes quadrilles es van dispersar per sempre i altres han reaparegut després de més d'un segle d'eclipsi dónes de la la seua formació.
Durant els anys que seguixen i fins a les primeres recuperacions que culminen cap a 1978, ha de parlar-se de dos moments:
En un primer moment que aniria dels anys vint fins a la Guerra Civil, la tradició del ball de diables es va conservar per inèrcia i a poc a poc va ser decaient. A l'acabar la guerra, i a pesar dels antagonismes, ja anessen personals, polítics o religiosos, s'inicia una reposició del ball dins de la recuperació global de les festes a finals dels setanta.
El tercer període s'inicia en la dècada dels anys huitanta i coincidix amb l'època de reivindicació i recuperació de les antigues festes populars, a l'ample de Catalunya.
L'ànim en la busca i l'estudi de les tradicions popular, afavorida per les administracions locals, fomenta la creació de nous grups dinamitzadors, donant a la festa publica de carrer un protagonisme cultural i social quasi perdut fins al moment.
L'organització del correfocs per a la Festa Major de la Mercè a Barcelona, porta a les cercaviles de la ciutat nombrosos grups tradicionals de diables. Per a una part del publique, va ser un rècord complaent i entranyable; per a molts altres va ser un esdeveniment nou, fantàstic i il·lusionant. En conjunt, un succés prou incitador i motivador per a forjar nous grups.
D'altra banda, la iniciativa d'una històrica quadrilla del ball de diables, la de l'Arboç del Penedés, va constituir la primera Trobada de Diables de Catalunya, per a Sant Joan de 1981, va ser un altre motiu que va contribuir a fomentar noves quadrilles.
En este ja últim període, que es pot considerar una època pletòrica per al ball de diables, apareixen a l'ample de Catalunya un número molt important de noves quadrilles de diables i altres elements de foc amb una clara inspiració en els models històrics.
Hui en dia no és res estrany que en una mateixa localitat hagen més d'una quadrilla de diables, dragons i un altre bestiari.
En referència a les característiques dels grups de Ball de Diables, hi ha dos variants amb una configuració i una dinàmica ben diferenciades:
Per un costat hi ha un model amb estructura teatral. És el cas del ball de diables amb parlaments, característic del Penedés, Garraf i el Camp de Tarragona, que hi ha una personificació dramàtica representant la rivalitat del bé i del mal amb uns personatges ben definits com a Llucifer, la Diablessa, l'Arcàngel Sant Miquel i altres diables que només reciten arengues crítiques i versos satírics dels adveniments socials i polítics contemporanis de la localitat.
D'altra banda, hi ha el ball de diables sense parlaments com és el cas del Baix Camp i el Priorat. Els caracteritza l'absència per complet d'una representació de ball parlat, així com també d'un número estable i concret dels seus components. El seu àmbit preferent és el de les celebracions cíviques, alguna processó religiosa o també en els solemnes trasllats d'algunes verges, com la de la Misericòrdia de Reus o bé la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp.
